dimarts, 31 de juliol de 2007

VIURE A L'ESTIU / 6 - Tres visions sobre els Soparets de comparsa els dissabtes de juliol i agost a Ontinyent

Ontinyent, 22 de juliol de 1995

Lluís M. Segrelles.-ONTINYENT



a) ENTREVISTA A ALFRED BERNABEU ( professor de valencià a l'IB d'Ontinyent i membre de la comparsa Saudites)

—Estos soparets es fan tots els dissabtes dels mesos de juliol i agost?

—Sí. S'ajunten distintes comparses, per tal d'economitzar...

—Quines comparses estan ací representades, esta nit, al carrer Major, davant de la Societat de Festers?

—Home, no recorde bé, però tenim els Saudites, els Llauradors, els Fontanos, els Bucaners, els Creuats... Cinc comparses com a mínim.

—Tu que has conegut açò com s'ha desenrotllat altres anys, com veus actualment la realització dels soparets i de la festa?

—Aquests sopars són fonamentals per a calfar motors, per a preparar detalls de festes, carrosses, negres,... perquè les bandes de música ja estan totes contractades... però jo del que volia parlar-te, perquè és una qüestió especial que pocs festers et diran, és que les festes estan cada volta més enquistades en sí mateixa, es miren cada volta més el melic...

—En quin sentit?

—Crec que prescindeixen prou de l'espectador. Jo, per exemple, he sentit dir "Xe, si l'entrada s'acaba a les sis és problema dels espectadors. Si volen veure'ns, que ens vegen, i, si no, ... que no ens vegen". Jo pense que la festa ha de pegar un gir total, involucrar més. Veges, per exemple, com que les festes són cares, la joventut (estic parlant-te de 18, 22, 25 anys) no participa quasi o participa molt minoritàriament. I que, per exemple, abans les festes ací on estem (davant de la Societat de Festers) era el centre neuràlgic, és on estava tota la marxa...ara no, el diumenge de festes ací estem només els comparsistes i res més. La gent jove està en l'OTK, I que les comparses es miren massa a sí mateixa , pense que haurien d'obrir-se més.

—Hi ha alguna comparsa que done facilitats perquè entre nova gent a les comparses?

—Home, ja depén, perquè hi ha algunes molt xicotetes que volen ser xicotetes, encara que coste més, perquè són un grup d'amics, són dos penyes d'amics. Les comparses grans, per exemple, la dels Saudites, com tu saps, estan dividides en penyes...estic en Saudites, enguany tenim capitania. I clar, jo isc a festes perquè ixen els amics, no per altra cosa. Si mire el que em costa realment, lògicament, no eixiria i en canvi tinc un sentiment fester... perquè amb els diners que em costa jo podria anar-me'n perfectament de viatge per ahí, i on jo volguera.
Facilitats? Depén. Hi ha comparses que són un grup tancat. Per exemple, la meua: n'hi ha 175 i no s'admet ningú més... Així estan les coses, depén de cada comparsa... Però les comparses deurien obrir-se més a la societat...

—I la participació de les dones, és encara molt minoritària?

—En la meua comparsa és molt minoritària. De fet, extraordinàriament, està permés que el boato del capità vinga a tots els sopars dels dissabtes i, per tant, que s'involucre un poc més en la comparsa. I hi ha hagut alguna gent que s'ha mostrat un poc reticent, saps? Jo pense que la dona assolirà la igualtat quan tinga diners, no ho oblidem...quan hi ha un sou en casa, eixe és el que paga, i la dona no pot eixir. Clar, això pot donar un tomb perquè la dona s'incorpora més al treball, per tant ja té el seu sou i ja pot disposar de més diners i de més autonomia. I ahí està la qüestió: pense que s'assolirà una normalitat de forma completa quan hi haja almenys un 25% de festeres, cosa que no s'arriba. També és un problema, com que hi ha més festeres hi ha més festers i hi ha més massificació. Quan hi haja una capitana pense que s'haurà assolit en certa forma l'estatus... o una presidenta.

—Ens pogueres resumir en un titular la teua opinió, quin posaries?

—La festa s'ha d'obrir més, ha de contactar més amb la societat. El que passa és que és una opinió un poc peculiar, no és la que pensa el fester mig. La gent vol eixir a festes i oblidar-se de tot. El que passa és que la festa iguala, iguala estatus socials, iguala professions... en la comparsa hi ha de tot, això és una cosa positiva.

—I sobre els soparets en particular: els veus com una tradició?

—Fonamental, perquè nosaltres comencem a finals de juny i no acabem fins a festes. Fins i tot tenim una particularitat totes les comparses que estem ací: el dilluns de festes fem un sopar especial, cosa que moltes comparses no fan. Però torne a repetir-te que la gent no s'ha involucrat en les comparses, les comparses es tanquen en sí mateixes. Jo pense que és així.



***


b) ENTREVISTA A MARCOS GANDIA CONEJERO (president de la Unió Artística Musical d'Ontinyent i membre de la comparsa Saudites)

—Què opines de la moguda esta que es munta la gent d'Ontinyent els dos últims mesos abans de festes, la història dels soparets?

—Considere que açò és un pròleg a les festes, el que promou un moment de tertúlia amb els amics, moure eixa amistat, eixa sensació de viure la festa ja abans d'hora. Sempre s'aconsegueix que es faça un moment de confraternitat, d'amistat, ja de cara als preparatius del que és la setmana gran i la festa de Moros i Cristians d'Ontinyent.

—El sistema de cada dissabte portar una de les bandes de música que normalment ve amb les filades que feu el sopar ací conjuntament té alguna finalitat?

—Et puc dir que enguany ací és la primera vegada que es fa. Coincideix que és un lloc en què crec que s'ajunten, crec que són set comparses diferents entre moros i cristians. Pareix que amb aquesta alternativa totes tenen opció a portar la seua banda de música.

—Quines bandes són les que han passat per ací?

—Concretament no t'ho puc dir. Sé que esteu vosaltres, la de Montaverner, i han passat les de Montitxelvo, Bocairent, Agullent, un grup de la banda d'ací, d'Ontinyent...

—I sobre el desenrotllament de la festa, quin present i quin futur li veus des de la música?

—Des de la música el present és d'un optimisme, en gran part sempre tirant a més, perquè el que és la modalitat de composicions i noves innovacions de cara a la festa de moros i cristians, comptem amb un extens arxiu de música per aquesta festa i tots els pobles que la celebren estan conseguint el seu concert, el seu certamen, per a poder convocar concursos respecte a passos dobles, marxes mores, marxes cristianes, tots els anys. Per tant, en el que respecta a la música, sempre va a més.

—On col·locaries les recents gravacions que heu realitzat en triple format digital la Unió Artística Musical d'Ontinyent?

—Com a pionera la UAM, en el que es refereix a sempre deixar constància en gravació del que han sigut temes per a moros i cristians, puc dir-te que ha deixat el llistó molt alt. Hem intentat aconseguir el que el mestre Ferrero , que ha sigut per a nosaltres una persona que ens ha deixat a un nivell altíssim, ens deia. Hem intentar deixar, en el que respecta a gravacions un nivell altíssim, perquè tot açò estem vivint-ho molt de prop, encara que tot el que siga tot altre tipus de música totes les bandes sabem que estan desenrotllant-lo, el que és a moros i cristians estem treballant-ho molt i, és una cosa que molts músics la portem dins del cor, perquè és la festa nostra.

—Quin desig faries tu perquè milloraren les festes de moros i cristians en algun sentit, si hi ha algun desig que, al teu entendre, podríem afegir?

—És prou difícil perquè som molta gent i hi ha moltes opinions variades, però l'essencial seria acurtar els actes que s'allarguen massa, com és, per exemple, l'entrada. L'entrada és un acte que ací en Ontinyent que abarca molta gent de la contornada i de la província i, l'any passat es va fer llarguíssim, acabant-se una entrada a les sis del matí. Això és una cosa que no es pot suportar. Com a fester, si estiguera en el públic, jo crec que no ho suportaria, i és molt difícil que els dos mil "i pico" festers puguen eixir el mateix dia i que s'acabe prompte, però m'imagine que alguna solució per al futur pròxim hi haurà.

—Vols afegir alguna cosa més?

—Simplement convidar a tota la contornada a què siga partícep de tots estos actes: el pròleg, de la festa, i que vinguen i que senten l'ambient que tenim nosaltres.



***


c) ENTREVISTA A VICENT REQUENA (alcalde d'Ontinyent i membre de la comparsa Creuats)

—Quina impressió quina visió tens sobre la realització d'aquests sopars?

—Estos sopars, sociològicament, i inclús psicològicament, si no estigueren haurien d'inventar-se. Uns sopars en els que la gent aprofita per a descarregar (tensions) i a la volta per a carregar piles per a tot l'any. Ve ací, està amb els amics, parlen, critiquen, xarren, ho posen tot cap amunt, tot cap avall, i ho passen molt bé, d'una manera molt sana. És un relax, però que després serveix per a tot l'any, i no soles serveix només per a passar les nits dels dissabtes de l'estiu, i en definitiva el principi de les vacances i els caps de setmana que són més relaxants, sinó que és algo que continua per a tot l'any. És carregar les piles no sols per a la festa, perquè quan s'arriba a la festa, la festa en sí ja s'ha acabat. El que ompli de contingut és la relació que es torna a prendre durant dos mesos a l'any, i després una volta cada mes, però sobretot estos dos mesos, juliol i agost, en què la gent es retroba i parlen de tot: de futbol, de política, de tot...

—El fet d'ajuntar-se més d'una comparsa té algun motiu?

—Estalviar. El motiu principal és que una banda de música serveix per a tots per igual, aleshores s'estalvia, i cada setmana li toca a algú. Així la festa no es fa tan cara, perquè hem arribat a uns preus un tant durs, que es fan difícils, que no estan a l'abast de totes les economies, que cada vegada es fa més difícil eixir a festes, i açò és una manera d'abaratir: sopar baix braç, vi, llimonada i ensalades i la banda de música compartida, i l'ambient compartit. Jo crec que també és positiu perquè el fet que no estàs dins l'ambient tancat de la comparsa, perquè això a ho fas en festes, sinó que ací es relaciona més la gent d'altres comparses...

—A banda del grup que s'ajunteu ací davant de la Societat de Festers, hi ha d'altres llocs centralitzats on es realitzen altres sopars?

—Sí: en la plaça de Baix, en Sant Domingo, que és un lloc molt bonic i molt agradable, en la Plaça de l'Ereta i en la Plaça Vicent Rodríguez també coincideixen vàries comparses. Està donant-se una casualitat i és que van buscant-se un poc els llocs i després el benefici comú és "un poc de sinèrgia, un poc d'economia d'escar", per allò d'estalviar un poc tots i poder que la festa siga més suportable econòmicament, perquè la gent el que vol és passar-ho bé i viure.

—Quan de temps fa que es realitzen estos sopars?

—Jo els recorde de temps immemorial, perquè abans no es feien en el poble, es feien en les casetes particulars i abaixaven de les casetes amb una canya, amb un pantaló arromangat i, com a molt, amb un barret de palla i baixaven cap al poble, però sense música, xiulant o cantant, ...i després, poquet a poquet, en la mesura en què hi ha una millor disponibilitat econòmica, i n'hi més gent també, n'hi ha més número, aleshores fa que es puga pagar una banda de música....

—Quines coses canviaries dels sopars?

—Dels sopars, jo a penes canviaria res, perquè és un relaxant molt bo i, com que es parla de tot, trobe que jo de moment no canviaria res, deixaria que la gent vaja evolucionant al seu aire i que seguisca com fins ara: una estona de música, una estona de compartir, de xarrar, ...

—Algun desig de cara a festes?

—Com sempre, que faça bon temps, que tot isca bé, que la gent enguany prenga un poc més de consciència, perquè hi ha una gestora, i això sempre resulta més complicat, que procuren fer-ho bé i que de l'espectacle, al cap i a la fi, la gent disfrute i que siga un bon espectacle. Moltes gràcies.

Cap comentari: