dimarts, 31 de juliol del 2007

VIURE A L'ESTIU / 5 - Entrevista a Ramon Soler Blasco, jove empresari

Albaida, 27 de juliol de 1995

Lluís M. Segrelles.-ONTINYENT



—Actualment ets empresari d'una empresa del tèxtil que es diu AUPA, dedicada a..?

—Fem tot el que són accessoris per a matalassos: protectors, fundes de "colchó", de coixí

—I a nivell de càrrecs estàs en?

—En la Societat de Promoció Econòmica d'Albaida (SPEA), com a secretari; després estic com a president de l'Associació de Joves Empresaris (AJE), on estic una mica coordinant tot el que és el jove empresariat d'Albaida ciutat, de moment, ja que amb la faena de l'empresa no pots permetre't abarcar més zona, ja n'hi ha prou.

—Quina resposta hi ha de l'empresariat a aquesta AJE?

—Doncs, molt bona. Pense que, com al cap i a la fi se segueixen uns criteris crec que bons i els objectius són comuns per a tots, perquè la majoria de la gent fa pocs anys que està en l'empresa, té uns mateixos interessos, unes mateixes necessitats... va funcionant.

—Quines són les necessitats del jove empresariat? Són diferents a les de l'empresariat
"normal"?

—No sé si són diferents, el que sí que canvia molt és el criteri de com obtindre la solució. Això sí que és diferent. Possiblement els problemes siguen els mateixos; jo diria que segur que són els mateixos, perquè un empresari, que fa ja molts anys que està, quant al tema del sòl industrial, si tenia uns metros, ara s'ha fet més gran i necessita més metres; en el nostre cas, en tenim molt poquets o no teníem res i ara necessiten metres de sòl industrial. És a dir: són diferents, el que passa és que la resposta i la forma de solucionar eixos problemes són diferents també. S'actua diferent. Jo veig que en la gent jove que n'hi ha... de totes formes a la SPE tampoc n'hi ha gent... també hi ha empresaris de fa més anys, però la resposta és molt bona, supose perquè els criteris que estan seguint-se són els d'empresa, són uns criteris empresarials per a prendre decisions, per a funcionar...i això és un idioma que és molt fàcil d'entendre.

—La SPE d'Albaida és de capital exclusivament privat o té algun suport des d'alguna institució (Ajuntaments, etc.)?

—La SPE la seua fundació va ser feta amb un 51% que és de l'Ajuntament d'Albaida i el 49% és d'empresariat de la ciutat. La gran diferència que hi ha és que l'Ajuntament com a institució des del primer dia té la filosofia de deixar que els criteris de funcionament de la SPE siguen uns criteris empresarials, privats, i això facilita molt la labor. És a dir, jo diria que fins la relació amb el funcionariat municipal, com se segueixen els criteris empresarials privats, és una relació molt fluida; n'hi ha voltes que els funcionaris em diuen que no s'esperaven que la forma de treballar que tenim, no s'esperaven que fóra tan ràpida quant a la relació amb la institució. I això a nosaltres ens ha facilitat sobretot temps d'execució de molts projectes i velocitat per a fer, ...no sé, ...en el tema del polígon industrial hem anat molt ràpids, prou més ràpids del que pensàvem que aniríem.

—Entre els principals iniciatives està el del Polígon Industrial , però la SPE n'està fent d'altres?

—La SPE està fent cursos de formació sobretot...

—Adreçats als empresaris?

—No, fins ara s'han fet cursos de formació a gent desocupada que tenia idea de fer empreses, (...) i s'ha fet un curs de formació dedicat sobretot a la gestió. I ha funcionat prou bé.

—No penses que carregar sempre la formació en el treballador pot fer que el treballador estiga com bastant ben preparat. L'empresariat també necessita diguem algun tipus de formació?

—No hem d'oblidar que tots els joves empresaris que hi ha en estos moments han sigut treballadors abans. És a dir, el que hem de concebre és que l'empresa és una cosa viva: com un xiquet, que va cresquent, va fent-se gran, i uns es moren, altres tornen a nàixer,... i això és la filosofia de l'empresa. El que no pots és pensar és que, a part que tu faces formació al treballador... té dos eixides: la que aprofita la mateixa empresa al formar al treballador i la que aprofita al treballador perquè en un moment determinat obri les ales i vola, crea la seua empresa, crea el seu negociet i va fent-se gran. És a dir, és una forma... les empreses funcionen així, la gent és així, i naix així; no hi ha més eixida.

—Abans d'entrar a parlar del polígon industrial, vols parlar d'alguna altra iniciativa?

—La iniciativa que ara la SPE va a treballar sobre ella és sobretot el tema del comerç exterior. Anem a vore si creem una estructura de funcionament, una estructura utilitzable per a totes les empreses, perquè clar, el problema d'Albaida és que, a part d'empreses grans, hi ha empreses xicotiues que no tenen recursos suficients com per a crear un departament per a comerç exterior. Aleshores anem a vore de quina forma anem a crear una estructura que no siga una càrrega per a ningú, sinó que funcione autònomament, que la financiació d'ellasiga autònoma, que s'autofinance per al tema de comerç exterior...és una idea, s'ha de crear una infrastructura, fer un projecte, vore si és viable o no.. aquest projecte tindria una incidència directa sobre l'empresariat quant al tema comercial.

—El problema és que ara la qüestió comercial està bàsicament en mans d'alguns intermediaris?

—No, a part d'estar en mans d'alguns intermediaris és que no existeix... som molts els qui estem molt centralitzats en el comerç interior, en el comerç nacional, i, clar, el comerç interior arriba un moment que s'atura, que no es pot vendre més del que es puga consumir: es crea una diferència entre oferta i demanda i això s'ha de suplir amb altres mercats. El problema, clar, és que, al no tindre estructura, eixe mercat no el pots utilitzar, però si creem una estructura i podem vendre és una forma de desenrotllar econòmicament la ciutat.

—Parlem del Polígon Industrial "La Pedrera".

—Molt bé. És un projecte que va nàixer en estos moments ara farà tres anys. Va ser una idea eixida de la necessitat: n'hi havia una necessitat de sòl industrial perquè les empreses anaven fent-se grans, el lloc on estaven era, és, reduït, i n'hi havia una necessitat. El problema era com canalitzar eixa necessitat i com fer-la que funcionara. Es va constituir la Societat de Promoció Econòmica. En el fonament principal ... va
ser este: crear sòl industrial. Désprés s'han afegit altres coses que hem comentat adés. Quina ha sigut la resposta? La resposta en el sòl industrial ha sigut impressionant. Jo et puc estar parlant que en estos moments la SPE a part que tot el polígon industrial, que en total són uns 40.000 metres quadrats de naves, que s'edifiquen, es construeixen; a part d'eixos 40.000 m2 ja venuts, adjudicats... tindrà 15.000 m2 de naves, de gent que les voldria. Això no vol dir que compren: és una demanda, però no és una venda en ferm. Els passos que segueixen en el tema del P.I. són: vam adquirir els terrenys, han fet per part de l'Ajuntament tot el tema d'urbanització del polígon, que segueix uns criteris de gestió diferents, no de la institució com Ajuntament, sinó uns criteris empresarials...i per ahí anem funcionant . Ara anem a passar, supose que en el mes d'agost començarem el tema de construcció, cimentació de les naves... Com anem a construir, és tot un projecte de construir 40.000 metres tots junts...

—Ara ja teniu la infrastructura bàsica: aigua, llum encara?

—Llum encara no. Tenim els projectes fets. Tenim un problema que hem de solucionar: el de la ubicació de postes perquè a molt llarga distància el tema de la baixa tensió, que tenim que portar-la, però... anirà paral·lel al tema de la construcció.

—Cap a quan calculeu que es podrà posar en funcionament?

—El P.I. jo calcule que a gener del 96 començarà a haver alguna nave ja acabada. Si de cas, el tema d'urbanització anirem fent-lo d'una manera paral·lela per no crear un col·lapse financer, uns gastos dineraris molt immediats. Anirem escalonant-ho a poc a poc, perquè funcione tot, per no agobiar la gent que ens instal·lem en el P.I. en el tema financer.

—L'empresariat que ha acudit és bàsicament d'Albaida o..?

—Sí: el 99% és gent d'Albaida. Hi ha qui no viu a Albaida però que la seua activitat es desenvolupa ací..

—El tipus d'empreses: tèxtils...?

—La majoria és tèxtil, després n'hi ha distribució i alimentació, mecànica, confecció...

—La qüestió de la infrastructura viària. Com està comunicat el polígon?

—Ara tenim un accés directe a l'autovia que enllaçarà amb València, l'autovia d'interior. En un futur... estem en un triangle que formarà la futura autovia de la costa, que enllaçarà amb la Safor. La comunicació és molt bona: perfecta.

—Quin futur veus al desenvolupament industrial d'Albaida i de la Vall?

—Jo el futur el veig bé. Perquè anirem passant esta crisi importantíssima que hem passat. Sobretot al tèxtil: és un sector que les crisis, igual que les agafa el primer també les solta el primer. És un sector que les acusa molt ràpidament les crisis i n'ix prompte d'elles. L'únic és que, i això és una opini personal meua, pense que la Vall d'Albaida havia de diversificar molt més. No sé de quina forma, perquè no ho sé: devíem buscar sectors diferents, utilitzar, per exemple, tot el tema de l'agricultura, industrialitzar l'agricultura, que no ho està a la Vall. I això seria una forma de diversificar també. Els recursos que es generen a la Vall d'Albaida utilitzar-los en la Vall, comercialitzar-los en la Vall. Això seria un tema que no sé com, però al que li hauríem de buscar quina solució tenim que fer.

—Comentaves adés que també, per una qüestió del preu del sòl bàsicament, la Vall pot ser un focus d'atracció per a empreses de comarques veïnes...

—Sí, tenim que tindre en compte que en una empresa de producció industrial l'amortització del sòl industrial és molt important. Que no siga un cost elevat influeix molt a l'hora de competir. Pensem que la indústria quan té ma d'obra tendeix a anar a països exteriors, de salaris més baixos, que tenen un problema de fletes, de cost de transport. Aleshores, què passa? Hem d'intentar treballar amb marges molt més reduïts,
industrialitzar moltíssim el procés i intentar que els costos afegits siguen els menys possibles. El cost del sòl industrial, la seua amortització, és un cost molt elevat i, sobretot, parlaríem de la Safor, una comarca en què el sòl industrial és molt car. És molt car perquè no existeix, perquè n'hi ha molt poc, perquè s'utilitza per a altres fases de l'economia, com és comerç, distribució, ...Aleshores, la Vall d'Albaida tindrà d'anar generant sòl industrial per al que és el tema industrial, de producció. Això serà una eixida important per a la Vall d'Albaida, el que és la línia Gandia-Castelló de Rugat-Albaida-Alcoi que tindrà que generar sòl industrial per a tot el que és la indústria.

—Vols afegir alguna cosa sobre els joves empresaris?

—Jo el que afegiria és que m'he quedat, estic molt gratament satisfet de la resposta de la gent, la gent ha col·laborat moltíssim quant a faena, quant a idees de com eixir dels problemes que van sorgint diàriament, ràpidament... hi ha una resposta molt bona. Jo crec que això és un punt a favor de tota la gent que està dins del SPE i del tema del P.I.

—Què demanaries a l'empresariat?

—Que funcionen com empresaris, que seguisquen criteris...sobretot demanaria formació, que es preparen en el tema formatiu per al futur, que serà una de les parts més importants que ens ha de deixar. El tema de la formació nostra, com a empresaris, té que ser una part molt important per al futur perquè a l'hora de prendre decisions, és molt important tindre la formació suficient i la serenitat suficient de saber que estàs preparat per a decisions de gran importància per al futur.

—I als treballadors?

—Que col·laboren, que pensen que les empreses són una cosa que, si no la cuides, desapareix. Que no creguen que l'empresari és un fenomen i que té una vareta màgica per a fer anar les coses, que sense l'esforç de tot el món, els xicotets detalls són importantíssims... i, una cosa que és molt important, que "tota pedra fa paret" i que el treballador té que pensar que la funció d'un empresari és guanyar diners, per a reinvertir-los, però que si no guanya diners no té il·lusió d'invertir. I, per a funcionar una empresa, és (cal) la col·laboració de tot el món. La gent ha de vore el negoci com una part d'ell; és a dir, que si el perd, perd una part d'ell.

—No estaries en la línia de SuperLópez, López de Arriortúa? Que el treballador senta les empreses com a seues?

—Sí, eixa és la filosofia. Jo només voldria que la gent analitzara quan una empresa no funciona, o quan passa dificultats. Moltes voltes és, a part que hi ha hagut una mala gestió, però també és perquè la gent, des de l'empresari fins a l'última persona que fa la funció més senzilla de l'empresa, no han guardat, no han cuidat els detalls, no s'han donat compte que tot és important; jo diria que és important fins una llum que es deixa
encesa i no s'apaga. Això és importantíssim perquè estem competint en gent que està superpreparada, que té unes empreses impressionants... això que creguem que són països, la Xina i tot això, tenen empreses amb l'última tecnologia, i tenim que lluitar contra esta gent que, a part de cobrar poquiu tenen molta tecnologia, i tenim que preparar-nos molt bé, i cuidar molt.

—A les institucions què els demanaries?

— Que ens deixen treballar. Simplement, que ens deixaren treballar...

—Facilitant...?

—Facilitar el funcionament. El que no puguem fer les empreses preocupades de detalls que no tenen importància per a la producció. Per exemple, que en el tema industrial, d'inspeccions d'indústries, que faciliten i que diguen: "això fa falta", i que no siguen meres inspeccions recaudatòries que és el que en aquests moments són. Que ajuden en eixe aspecte, que deixen treballar perquè jo encara no he conegut cap empresari que no vulga fer les coses, el que necessiten és temps i eixa formació per a fer les coses.

—Per tant renunciaries a aquell vell comportament d'empresaris que, quan els ha anat malament el negoci, han cridat sistemàticament el "Papà Estat"?

—Eixe és un error important d'aquest país. El "Papà Estat" no té per què ser "Papà Estat". "Papà Estat" és un, i un altre que podria ser el seu negoci, i que l'estat el deixe fer, el deixe treballar. Si tot empresari el que vol és que no li compliquen la vida, que ell ja la té prou complicada, entre els clients, els proveïdors i la producció... No necessita més complicació. Necessita que el deixen funcionar tranquil.

—Hagueres de resumir en una frase curta quina és la teua idea de com han de ser les empreses, etc. com la diries?

—No crec que hi haja una frase per a resumir com tenen que ser les empreses. Jo sempre he pensat que l'empresa és una cosa viva, i que n'hi ha que cuidar, i, que, com qualsevol cosa, té un cicle, que no es pot pensar que les empreses duren tota la vida. Les empreses tenen que durar el que funcionen, el temps que siga per a funcionar, i que, quan es mor una empresa, n'ixen contínuament d'altres, i que se'n creen moltes més. I que hi ha que deixar que eixa roda funcione, i que el que hui és una empresa xicotiua demà pot ser enorme. I que això ha d'anar funcionant, rodant. Jo diria que l'empresa ha de ser una cosa completament viva. I es té que cuidar com una planta, i l'han de cuidar tots els que treballen en ella.

—La competitivitat amb la resta de països de la Unió Europea, realment, la manera d’intervindre seria mitjançant el foment del comerç exterior o n'hi ha alguna altra iniciativa? Quins perills i quins avantatges hi veieu?

—Perill cap. Jo crec que hui vendre a La Coruña com vendre a Marsella, doncs la distància en quilòmetres serà menys en el segon cas. Això vol dir que és el mateix. Simplement tenim una barrera que és l'idioma i que no estem preparats en les estructures comercials per a vendre fora d'Espanya. I això és en el que ens haurem de preparar. Jo no li veig més problema. Simplement acostumar-se a treballar. Supose que abans, quan anaven en carros venien a Andalusia. Ara ja no tenim eixe problema, podem anar on faça falta.