dimarts, 31 de juliol de 2007

VIURE A l'ESTIU / 1- Entrevista a Vicent Riera, arquitecte de Montaverner, i Lluís Peiró, alcalde de la localitat

Tema: infrastructures

Ajuntament de Montaverner, 2 de juliol de 1995

Lluís M. Segrelles.-MONTAVERNER


RIERA—A la memòria del Projecte s'especifica clarament que hi ha una part que es tracta de recuperar un poc, encara que estava fet: aglomerar-lo de nou, fer les voreres noves, restituir les escomeses d'aigua, que és on hi havia problemes, ja que eren molt velles. Això ha sigut en el Carrer Sant Joan i Sant Jaume.
Crec que hi havia inclús una restitució d'escomeses , no soles d'aigua sinó de desaigües, sinó dels embornals per arreplegar aigües que no ni havia. Però bàsicament és revisar-la perquè estava ja molt vella l'obra. S'hi ha actuat des del Carrer Nou fins al Carrer Gandia. Refer voreres i aglomerar...
Després l'altra és una ronda, és una actuació que ve ja de molt arrere. En el seu dia l'Ajuntament va gestionar l'obertura d'esta ronda, que és la Ronda de Circumval·lació Nord del poble, i que es diu Avinguda de les Escoles (...) Es va fer una primera actuació d'aigües pluvials, perquè ací hi havia un ovoide molt gran, que passa per l'Av. San Pancracio i arreplega totes les aigües d'avinguda de la part alta del poble, perquè si no,
no es pot urbanitzar...

—Tots coneixem que esta zona és famosa pels aiguamolls...

RIERA—Efectivament. I a més té molt caiguda d'aigua. Aleshores, una primera obra, a part de fer la gestió per a què se cediren els terrenys, va ser fer eixe gran col·lector que connecta per vora carretera i va al barranc, no va a depuradora, va al barranc. Ara s'ha fet l'altra part d'allà (al Barri del Pilar), que va per fora..

—Aquella part continua dient-se Avinguda de les Escoles?

RIERA—És que en el Projecte de les Normes posa "Ronda-2", però encara no té nom, perquè s'ha acabat de fer. Avinguda de les Escoles és perquè estan ací les Escoles, que precisament estan ara ampliant-les.
Aleshores, en aquell moment es van fer tot el que són les xarxes bàsiques, que són els tubs per a passar la llum, l'enllumenat, l'aigua, voreres i base de paviments. I aquest projecte el que té és el complement i última fase d'allò, deixar-ho totalment ja rematat, que és posar els punts de llum, posar els paviments de voreres i l'aglomerat. I acotar l'actuació. Açò es remata d'aquesta forma perquè s'hi volen fer unes illetes, amb ajudes
d'altres organismes, per tal de definir el que és l'entrada del poble, i l'accés a la carretera tindre'l resolt, perquè està difícil, perquè tens una rasant més baixa que el que és la carretera... perquè la carretera va amunt històricament i el poble es queda baixet, per la qual cosa sempre hi ha problemes per accedir. Aleshores es fa una illeta per eixir per ací a dretes (sentit Albaida); a esquerres (sentit Alfarrasí), no es pot eixir.

—Quin pressupost global té?

RIERA—És significatiu el que és el Pressupost d'Execució Material: són 7.408. 597 pts.

—D'este, (de l'Avinguda de les escoles)?

RIERA—No, això és el total. El que passa és que desglossat ...jo vaig fer un desglosse... El que passa és que, a efectes de Diputació, açò passa com un Projecte únic... I ara, el Pressupost de Contrata Global, el de Reconeixement de l'Administració puja a 10.627.719 pts. La suma de les dues actuacions, (...) dins del Pla Provincial d'Obres i Serveis (PPOS) de 1995.
Bàsicament, una és una obra més de renovació, que és el que és el Carrer Sant Joan i Sant Jaume, i l'altra és una última fase d'una obertura que és fonamental dins el que és l'estructura del poble, perquè remata tota la part alta del poble. Abans de fer això tu veies el poble per dalt i estava per a rematar. I això bàsicament és la seua importància.
Després hi ha les convenients connexions amb les xarxes existents: tu has de connectar els desaigües al que hi ha... que sempre és una faeneta de més.

—Hi ha hagut alguna dificultat especial a l'hora de...

RIERA—Açò és molt senzill. Els aiguamolls els teníem resolts d'abans. Teníem el Col·lector d'Aigües Pluvials. Però el problema gros era, més que l'aiguamoll en sí, l'arreplega de les aigües. Allí sí que vam fer, a l'altre costat el drenatge...
PEIRÓ—El drenatge estava fet allí ja perquè era la Font de la Cava, que naixia per allí..
RIERA—De fet, quan vam fer el Parc (Primer de Maig), que està enfront, a meitat d'obra va ploure i ens va eixir l'aiguamoll. Vam tindre que fer una xanca de drenatge i portar-lo al col·lector este, que és el que arreplega totes les aigües. Eixa va ser una obra prèvia.
PEIRÓ—Va ser una obra prèvia molt important perquè arreplegava les aigües un col·lector, després continuava per tota la carretera fins avall. I vam canviar tota la zona, perquè això abans havia donat al barranc que hi havia abans allí, a la Cooperativa (Vitivinícola "San Pancracio"). Allí vam fer unes obres recollint eixes aigües dels bancals i les hortes, fins al riu. El barranc es va desviar, per urbanitzar eixa zona, perquè si no...hi havia que donar-li una solució. I al mateix temps el Carrer Baix, que tenia problemes amb les aigües pluvials, les tuberies no tenien capacitat suficient, se n'eixia l'agua i inundava sempre la Font de la Bacenilla sempre.
Aquella zona estava totalment degradada per les avingudes d'aigua que es concentraven en aquell punt. Estes obres venien a solucionar problemes d'infrastructura. Al mateix temps ens va permetre recuperar tot aquell paratge, de la mateixa font, fer el jardinet i donar una solució al tema de les aigües pluvials, que no hi havia.

—Quin pressupost té aquella zona (Barri del Pilar)?

RIERA—Aquella d'allí estava al voltant dels 14 milions. No estava dins dels PPOS.
PEIRÓ—Allò va ser una actuació especial de la Conselleria d'Obres Públiques amb uns remanents que quedaven de fons del que era el Patronat per a la Millora de la Vivenda Rural. Resulta que a la Conselleria, els Ajuntaments i tal, entitats, el Patronat els havia prestat diners, després havia arreplegat eixos duros, i, una vegada feta la transferència del Patronat per a la Millora de la Vivenda Rural a la Conselleria, la Conselleria l'única possibilitat que tenia era la d'invertir.
JORNET—És que el Patronat es va dissoldre i la Consellera i no podia incorporar els fons als recursos ordinaris. Tenia que fer inversions, perquè era per a municipis menors de 5000 habitants. Aleshores tenia que fer les inversions.

—Açò és l'últim que està fent-se per donar-li la vista des de dalt, tancar-lo realment. N'hi ha previst al Pla general d'Ordenació Urbana (PGOU) arredonir això d'alguna manera o, en principi, es pensa que el creixement del poble donarà per a molt?

RIERA—Home, jo crec que amb l'obertura a l'Est i al Sud, dins de tota eixa circumval·lació, jo crec que hi ha suficient espai com per a pensar que, en anys, n'hi haurà futur. A més, hem de pensar que estes rondes, a este costat d'ací (al Sud de l'Av. de les escoles) també són edificables, i això té un suport de terrenys urbanitzats grandíssim. La veritat és que el que són les Normes (Subsidiàries) les tenim pràcticament urbanitzades. El que estava en previsió de nous carrers ho tenim, si no urbanitzat, sí que definit i obert,... es veu. Vas pel poble i el que és el plànol del poble, el veus marcat. I, a nivell de zones verdes, pràcticament amb l'actuació del Parc del Poliesportiu l'hem culminat el Pla, clar. De zones verdes importants, amb la que tenim en la carretera (Parc Primer de Maig) i l'altra ...en una hem fet 6000 metros, i en l'altra no sé si 7000 m. Entre les dues zones grans hi hauran executats uns 14.000 metros.

—Per tant, urbanísticament, ara el que queda és més en la zona del Polígon Industrial ("La Cava"), rematar els sectors...?

PEIRÓ—Home, hi ha encara dues grans urbanitzacions internes. Una seria la zona, la dels voltants de la zona d'allí dalt (Rondes 1 i 2) i l'altra seria la zona de la casa de Santiago (entre el Parc nou, el Camp de Futbol, Barri del Pilar i Polígon Industrial), i que estan ja molt avançades. Està ja redactat l'Avantprojecte. De moment això s'urbanitzarà. Aleshores encara quedarà més sòl urbà pendent d'urbanització, però que
estarà dins les infrastructures creades, perquè serà continuació a la part de dalt.
RIERA—Oferta de sòl en condicions per a les necessitats del poble, n'hi ha per a temps. Sòl en condicions d'edificar i tindre el que la Llei del Sòl demana i exigeix com unes condicions bàsiques per a què els terrenys siguen edificables. A més hi ha molt de terreny ja avançat.
PEIRÓ—Falta acabar també la Ronda que delimita el Polígon Industrial, que està oberta un tros... falta rematar-la perquè encara estem pendents de negociacions dels terrenys amb el propietari...això és de Monzó. De moment aquell home demanava massa i es va quedar aquella negociació paralitzada per arribar a un acord i poder fer l'obertura. Una vegada que fem l'obertura, aleshores podríem ja tancar el que és la Ronda, que enllaçaria amb la Ronda Oest (Est?), el que ha fet la Conselleria d'Obres Públiques. I la resta és ja la zona del Polígon Industrial... I després, hui mateixa tenim una notícia bona: hui ens ha vingut l'empresa que ens ha d'urbanitzar la zona verda del Convent: Restauraciones Paisajísticas S.L. La Conselleria de Medi Ambient ha adjudicat el projecte a esta empresa i començaran a partir de la segona quinzena de setembre més o menys.

—Això ja ho donaré més avant, perquè ací ja hi ha prou material...

RIERA—Eixa obra estarà molt bé perquè permetrà tot el que es el frontis de San Pancracio rematar-lo ja, perquè és l'únic espai que ens quedava.

—I al final com queda el frontó? Perquè trenca aqueix espai, com a espai obert...

PEIRÓ (adreçant-se a RIERA)—Tu, des del punt de vista tècnic...
RIERA—Jo, en el seu dia, vaig fer una indicació, perquè jo d'estes coses faig sempre una lectura sempre més tècnica i més asèptica. Jo el que vaig dir va ser: "home, jo el que crec que deurien de fer es llevar d'ahí el frontó i el fem a la part de darrere, pensant que en un moment concret, on estan allí les pistes, estava allí previst fer una espècie de Casa de Música, Casa de Cultura. Aleshores a mi em molestava, no sols des de la perspectiva del vianant, sinó des de la perspectiva de l'arquitecte que vol que el seu edifici agarre una importància que, pel seu emplaçament i pel seu ús devia de tindre. I, jo almenys, vaig insistir en què era una solució perquè des del punt de vista del cost tampoc és tan enorme. Però, clar, fer i desfer és una cosa que sempre costa assumir-ho i més pels responsables...i va quedar així. El frontó ja l'única solució que té és tapar-lo, posar-li plantetes i xops davant.

—És que és l'únic que trenca en aquella zona, i més si esperem que siga una zona oberta...

RIERA—Sí, és el lloc que tanca tot l'espai i jo sí que ho vaig apuntar en el seu moment. Una possibilitat era que, on estem ara fent la zona verda i la zona de pistes, traslladar-ho a la part de darrere, més propet del Polígon... i deixar eixe espai obert. Però clar, en aquell moment estàvem parlant de fer un edifici significatiu en eixe lloc, i això encara accentuava més el problema. Cristina era molt més radical: veniu ahí una nit, el tireu amb una màquina i després ja parlarem. Però és evident que el frontó està ahí en un lloc...fatal, perquè és una mole impressionant... No sé, fent-li un tractament... alguna estructura metàl·lica per darrere perquè la vegetació puga agarrar-se ad ell millor. Però
l'efecte de dins a fora és evident, que tu estàs ahí i és un cos que et tanca. Per fora pots canviar-lo, però el defecte físic el tens. O te'l fulmines o...
PEIRÓ—Ara l'única possibilitat que hi hauria és, una vegada estiga arreglat el camp de futbol, en l'espai que queda...
RIERA—Però desfer coses s'ha de reconéixer que és difícil, és polèmic... i assumir una sèrie de coses que, si no estan molt ben justificades, ...

—El que passa és que a vosaltres vos ha costat anar apanyant totes les....en la Casa de la Cultura...

PEIRÓ—Tindre que posar-li tot l'aïllament... una calamitat. Per no fer les coses ben fetes des d'un principi...
RIERA—En les inversions s'ha de tindre en compte una cosa, sobretot quan estàs parlant d'una casa de la Cultura o d'una edificació ja significativa, moltes vegades tenim l'error de comptar en metres. I n'hi ha metres de 30.000 pts el m. i n'hi ha metres de 200.000 pts el m. Això, amb el temps, es nota i en el resultat també. Jo crec que va haver una època, fa uns quinze anys o això, en què es tractava de fer volum. I després
què ocorre? Doncs que de vegades eixe volum no s'adapta a la funcionalitat. El tema de la Casa de la Cultura: hi ha una salonet que m'imagine que, per a uns actes concrets, doncs bé, resoldrà la papereta, però fer un acte en què et passes allí moltes hores dins ... no té el condicionament. Se li va fer una actuació perquè, des del punt de vista acústic estiguera una miqueta millor, i jo crec que sí que es va notar... però no té les condicions d'un auditòrium ni d'una sala preparada per això...
PEIRÓ—I la part de dalt: té calor, fred, aigua... no es pot ni entrar ara (en agost)

Cap comentari: