VIURE A l'ESTIU / 2- Entrevista a Emili Casanova i Herrero

En Agullent, 15 de juliol de 1995


Lluís M. Segrelles.-ONTINYENT


—Fem una miqueta de biografia?

—Vaig estudiar a l'Institut d'Albaida, com tants altres de la comarca: és l'institut comarcal per excel·lència, ens va fer conéixer què és la comarca. Després me'n vaig anar a València a fer Filologia l'any 1973. Quan vaig acabar 3r, com que era una època de moltes vagues i a més, en València no sabien si anaven a posar Hispàniques, me'n vaig anar a Pamplona, on vaig acabar la carrera i em vaig quedar de professor d'Estrangers i de Filologia Catalana de 4rt. Quan vaig vore que allí la Filologia Catalana o Valenciana no tenia futur, ja que era una assignatura residual, vaig fer el doctorat ací a
València i me'n vaig vindre amb Sanchis Guarner, que va ser el director de la meua tesi. Férem la tesina sobre "El parlar d'Agullent" i la tesi sobre "El lèxic d'Antoni Canals". A València estic com a professor titular des de l'any 1980, al departament de Filologia Catalana, i, al pas que anem, d'ahí no passem ja.

—Les principals aficions van al voltant de la lingüística també?

—Un problema possiblement que haja tingut jo és que no sé on s'acaba l'afició i on comença la professió. Això, quan passen els anys veus que és un error: és bo distingir i saber quan s'acaba la professió i quan comença l'afició, el hobby, perquè, si no, al final estàs tot el dia embolicat, i, quan passen els anys, notes que no avances el que deuries. Notes que t'emboliques en molt... És com un riu molt ample, però que va lent. Possiblement haguera estat millor haver anat com un riu xicotet però més àgil, més ràpid.

—La matèria que imparteix és Dialectologia?

—Dialectologia i Lingüística Històrica. Gramàtica Històrica i Dialectologia són les matèries que més m'agraden. Matèries diacròniques sobretot i d'àmbit dialectal.

—Per això està relacionat amb treballs de camp, situació, prospecció de l'idioma?

—Sí, perquè la Diacronia, diguem-ne que és la rama més total que existeix, perquè la Diacronia és la llengua a través del temps, i, clar, la llengua en totes les seues facetes: Fonètica, Fonologia, Morfologia, Sintaxi, Lèxic, Semàntica, ...però, a més a més, has de buscar les fonts on està eixa llengua. No és com ara, que vas i fas una enquesta i de seguida ja ho tens. Aleshores, les fonts poden ser fonts d'arxiu, documents, o fonts fins i tot fossilitzades, com és la Toponímia ...i aleshores això ha fet que possiblement m'haja dispersat massa en el sentit que he tocat massa rames.

—Podria parlar-nos una miqueta dels principals projectes en què ha estat o està
participant..

—He de confessar-te que en estos moments em dóna vergonya parlar-ne dels projectes en què estic clavat perquè, i t'ho dic amb tota la sinceritat, crec que ja és hora, ja hauríem d'haver tret, acabat alguna cosa. Però com tinc el vici d'embolicar-me i tot m'agrada... En estos moments estem en un projecte europeu, el PATROM —Patronímia Romànica o Diccionari Històric dels Noms de Família, dels Cognoms— on participen totes les llengües romàniques i professors de quasi totes les universitats. Jo sóc el representant de València. Precisament tinc una xica d'Albaida d'ajudant, Imma Descalç, i a una altra de València. En aquest projecte va poquet a poquet. La veritat és que, a pesar que ho dirigeixen els alemanys, ja portem dos anys de retard sobre el calendari previst.
Després estem en l'Atles Lingüístic del País Valencià, que vam començar fa dos anys. És un vell projecte, l'havíem demanat moltes vegades a les Conselleries. Des de l'any 82 o 83 anàvem demanant-lo; sempre ens deien que no i, per fi, vam posar-lo en marxa. S'estan fent enquestes a uns 200 pobles: i seran uns 2.000 qüestionaris. Quan tinguem aquest Atles, d'ací uns dos anys, sabrem, tindrem una visió del valencià actual molt important.
Després col·labore també com assessor i també fent enquestes en l'Atles Toponímic Valencià, que és un projecte que va nàixer després del Mestratge de Toponímia que férem a València, que és el primer màster que s'ha fet a totes les Universitats... I en altres coses. La qüestió és que estàs embolicat en massa coses... I bé, fins ací, tots aquells projectes que són d'àmbit universitari, però a més a més, tenim els que nasqueren des de la comarca en què jo participe, perquè, encara que sóc professor, sempre els han enfocat com una cosa de col·lectiu comarcal, com és el Diccionari de la Vall d'Albaida i el Diccionari d'Onomàstica de la Vall. En estos moments els dos estan molt avançats, però no acaben... possiblement jo he sigut un dels frens, perquè t'emboliques massa, tenim la família, etc.

—Aleshores, la faena d'un professor universitari no s'acaba quan s'acaben les classes...

—Tot açò que t'he dit és la part investigadora. A més a més tens l'obligació d'estar al dia en la temàtica que fas, tens l'obligació de llegir-te el màxim de llibres possible de metodologia de la matèria, d'aportacions concretes, ... que de vegades no pots ni explicar-ho en classe, l'alumne sempre té la mateixa edat i el mateix nivell i tu ets el qui va avançant.... I després ve l'atenció a l'alumne.... Hi ha més faena que el que pareix. Aleshores l'estiu no és més que un tant més de relax, aleshores no tens la mateixa ansietat, els mateixos horaris que et marquen, però si vols durant el curs anar diguem-ne descansat i bé necessites llegir-te el que no has pogut durant el curs, ja que durant aquest no te'n pots llegir ni la meitat dels llibres que ixen...

—I al mateix temps fer aquells treballs de camp que no has pogut al llarg de l'any...

—Exactament. Intentar acabar estudis de camp... Aquest mes d'agost tenim un projecte d'anar a acabar les enquestes de toponímia d'uns quants pobles. Hui havíem d'anar a Bocairent i no hem anat; anirem per fi la setmana que ve... Hi ha diverses persones....entre altres te'n recordes que hem d'acabar el de Montaverner també? Jo espere que al mes d'agost ho acabem. I també la idea és fer l'Atles Lingüístic (AL), acabar les enquestes de la Vall d'Albaida de l'AL i així, de pas, fer algunes preguntes per al Diccionari de la Vall dels dubtes que tenim. Jo voldria aquest mes que ve que tinc tot el mes lliure, si no... l'any que ve no el tornem a fer, al pas que anem.

—Parlem una miqueta del ‘Diccionari de la Vall d'Albaida’ (DIVA)...

—El que vull que quede clar és que això no lleva que lògicament has de fer vida social en el poble i has de vindre cada...

—Has sigut regidor de cultura a Agullent...

—Has de vindre a la Font Jordana...al paratge aquest, per sort... No aprofites el temps tant com deuries.
Del Diccionari, sense falta, i és una vergonya dir-ho perquè no hem acabat, però enguany, en el 95, l'hem de deixar ja enllestit per a la publicació. Tu saps que estem a mitjan correcció del DIVA, n'hi ha Sílvia Pinter i Mari Carme Benavent, que estan buscades per a picar-ho tot, i sense falta l'hem d'acabar. Jo no vull començar res més sense haver-lo acabat, perquè ja portem deu anys... Des del punt de vista acadèmic no passa res que no isca, ja que tots sabem que les coses tarden molts anys en fer-se, però des del punt de vista cívic és ja necessari que isca, perquè el DIVA no es va fer sols per una investigació es va fer també per un activisme cívic en el sentit d'impulsar una investigació que aglutinara tots els pobles, la gent, que il·lusionara,... en aqueix sentit estem fracassant... Si ho mires bé deu anys no és que siga una exageració, però quan estàs vivint-ho i veus que la gent et diu "Xe, el diccionari i tal..." ja és com un martell que cada dia... Si no fóra perquè u al final passa de massa coses, no podria ni viure. L'efecte cívic, d'impacte, estem perdent-lo per culpa de... Quan isca, com tot diccionari, tindrà els seus defectes, els seus dubtes, les seues aportacions importants, ...

—Podries fer-ne un avanç, encara que no està acabat, d'aquells trets més importants?

—Home, jo pense que un resum prou complet i significatiu del que és el Diccionari el tens a la revista Alba Número 8, on es va publicar una presentació. Tindrà un tant per cent de lexemes o paraules no registrades al Diccionari, novedoses, accepcions, variants formals, fraseologia... prou, i després tindrà molt de vocabulari etnogràfic tret dels treballs concrets que s'ha fet sobre coloms o sobre qualsevol altre aspecte... Per cert el llibre de la cera de Borderia, està ja en la impremta.
Què significa el Diccionari de la Vall d'Albaida dins del que s'ha fet en altres llengües romàniques? Jo intente estar al dia de les publicacions de dialectologia de tota l'àrea lingüística catalana, però també de les altres àrees, sobretot des del punt de vista metodològic,... s'ha publicat el Diccionari de les comarques lleoneses, de les Canàries...ben editats per grans empreses, caixes d'estalvis, diputacions. Pense que no estarà per darrere ni d'estes ni d'altres romàniques, pense que el contingut que té és una bona aportació, però fins que no isca més val no parlar-ne...

—I parlem del Congrés d'Onomàstica...

—Dins de la tasca incitadora o de propaganda comarcal que vam mamprendre una sèrie de persones: d'Atzeneta, Salvador Soler; de Montaverner, Lluís Segrelles, etc. La Toponímia, com una part de la llengua que és, ja vam quedar en aquell moment, en la primera reunió que férem, que primer acabaríem una part de lèxic i després acabaríem la toponímia. Aleshores jo sempre tenia la il·lusió que quan se celebrara en València, Castelló o Alacant el Col·loqui d'Onomàstica, que la primera comarca que el fera fóra la nostra. L'any 1985 es va celebrar el Col·loqui a València, la primera volta que els valencians feien una cosa d'estes, el 89 es va fer a Alacant, el 91 a Castelló, el 92 a Barcelona, el 93 a Girona, el 94 a Perpinyà... i el 95 havíem de fer-lo ací. Ens ha tocat per fi. Per ara l'èxit pareix assegurat perquè hi ha vuit universitats representades, hi ha més de 130 comunicacions, .. per ara el que és la part acadèmica i de cara a l'exterior de la comarca han respost tots formidablement. Podria dir fins i tot que és el lloc, si tot el previst es compleix, on més gent ha participat, seran el doble que en altres llocs. Ara falta que en la comarca sapiem acollir-los bé.

—Hi algun tema estrela?

—Sí, vam posar dos temes estreles: un era la toponímia transportada, pensant que la nostra comarca i el nostre País és un lloc de repoblació en el segle XIII, amb Jaume I, enguany se celebrava el 750 aniversari... i per tant és molt important saber què ens transportaren els repobladors, la toponímia i l'antroponímia. I per això hem convidat un ponent, Xavier Terrado, catedràtic de llengua de la Universitat de Lleida i col·laborador de Coromines, que parlarà sobre eixe tipus.
I després altres temes estreles són l'antroponímia valenciana, que és un tema ( el cognom) que s'ha estudiat poc, i, amb això empalmem amb el PATROM. Portem a Vicent Rosselló, que és un dels capdavanters en la toponímia, i, encara que no estava en el programa, portem Carme Barceló, que parlarà sobre l'arabisme, un tema estrela de sempre. Vindrà Alabarta, catedràtica de Còrdova, etc. O siga, que pense que els temes estrela són aqueixos: toponímia transportada i àrab, si vols.

—Quin desig t'agradaria fer realitat est estiu?

—Jo, sincerament, voldria dues qüestions: primer, tornar a l'hàbit de treball que he perdut; m'he embolicat la vida amb tants assumptes, que ara tens el cap més per a l'organització i per a les reunions que per al que és assentar-te a treballar moltes hores seguides, com feia abans; eixa seria la primera il·lusió que tindria: recuperar la seguida de treball, perquè sinó, no s'acaba res. I en segon lloc acabar el primer volum de l'Onomàstica de la Vall d'Albaida, que agafa els termes de Bocairent, l'Olleria, Agullent, Ontinyent, Aielo i Fontanars, que està pràcticament enllestit, però em falta l'última espenteta...

—I està previst qui ho publica?

—Sí, la Caixa d'Estalvis, i a més els hòmes estan desitjosos per publicar-ho i estem fallant-los. Esperem que isca enguany encara. No falta ni un mes de faena, però...

—Vols afegir alguna cosa?

—L'únic és dir que el que és investigació i divulgació de la nostra comarca l'hem de fer entre tots i que pense que el gran instrument que ens fa falta per aconseguir això és un Institut d'Estudis de la Vall d'Albaida, que aglutine eixos personalismes, eixos individualismes que, fins ara, hem estat actuant, uns més altres menys, perquè si hi ha un organisme que ens aglutine a tots, un organisme que siga el que es comprometa, aleshores, si una persona concreta falla o fallem, con en algun cas ens ha passat per problemes personals, perquè en un moment determinat t'interessen altres coses i deixes de costat el que tenies, que aqueix Institut ho continue. I ens fa falta, perquè després del fracàs de la Mancomunitat, que no ha sabut crear-lo, crec que ara en passar l'estiu haurem de reunir-nos el grup individual i muntar-ho, encara que els organismes públics no participen.