dimarts, 31 de juliol del 2007

VIURE L'ESTIU / 3 - Entrevista a Mario Fayos Mollà, "Natural", no-violent, amb la participació de Macià Martínez

Al Barracó de l'Alegria, Barranc de Rugat, 29 de juliol de 1995

Lluís M. Segrelles.-ONTINYENT


a) CONVERSA INFORMAL PRÈVIA, AL BAR AVENIDA, CASTELLÓ DE RUGAT.

—Estem amb Mario Fayos Mollà, però vols que et diguen "Natural", no?

—No. Jo, quan conec qualsevol persona mai pregunte el nom, mai dic "com et diuen?" sinó que els dic —siga qui siga, siga home o dona— "escolta, què és el que més t'agrada de la vida, a nivell personal?, la Pau, la Felicitat, la Llibertat"... encara que diga sempre això, a nivell personal, res de material. Aleshores, quan ja em diuen "ah, puix la Salut, o l'Amistat o l'Alegria...I a tu?", els responc "A mí, ‘Natural’". Però a tota la gent que em coneix com a Mario, doncs no els dic que em diguen ‘Natural’ (...) sempre hi ha gent reprimida... però en canvi, ara és massa, ... sobretot els xiquets xicotets. Fa uns mesos anava jo amb l'”aeronave”, que era esta de 49 c.c. amb la caixa darrere, i baixe per un carrer i un grupet d'una Escola Infantil que hi ha ací en Castelló [de Rugat] —que, per cert, tindrien dos anys— i de seguida que em van vore, tots "Natural!", "Mario!", però com si els hagueren donat una droga, igual...

—Estàvem parlant adés de l'Higienisme...

—És molt semblant l'Higienisme i la Permacultura. La Permacultura és una paraula francesa ( "Permaculture") que vol dir "cultiu permanent", que consisteix en què la terra torne a ser verge, perquè ella mateixa, sense cap tipus de màquia ni d'adobat químic, ni tan sols orgànic. Aleshores en medicina hi ha un número especial o extra d'una revista que es diu "Alternativa a la medicina: ensenyar-se a viure".
O siga que en açò consisteix la Higiene Vital, l'Higienisme, que és com viure per a no estar mai malalt, i quan, per qualsevol causa raríssima caus malalt, saber com, sense prendre res de res,...ni tan sols amb menjars. Passa que quan el cos està fins el coll de toxines, les elimina amb mal de queixal, mal de cap..., amb qualsevol malestar. Aleshores, si fórem conscients, el cos és com si ens diguera "Xe, tu, que estic fins ací de runa! Estàt'hi un parell de dies en repòs i voràs com m'ho lleve". I, efectivament, jo de jovenet, i de xiquet, fins fa quatre o cinc anys... pels mal de queixal veia totes les estreles de l'univers, totes, i més encara. Quan vaig conéixer jo açò estava en França en la verema, estant en eixe mal de queixal, vaig aplicar la Higiene Vital, això del dejú i del repòs...i ja no ha tornat. Perquè el fa qualsevol medicina és llevar-te el símptoma, el dolor, però si el cos està eliminant la runa estàs impedint-li —encara que siga a través de la medicina natural, en la que no fica més runa—... per exemple: la medicina química, la tradicional, et lleva el símptoma, però no la causa; és més, et posa més causa. En canvi, la medicina natural no et deixa que el cos elimine la toxina, però tampoc te'n posa més.

—En això coincideix una miqueta en l'homeopatia. Els homeòpates el que fan és subministrar en xicotetes dosis la mateixa malaltia per tal que el cos cree les defenses...

MACIÀ MARTÍNEZ—En això, perdona que discrepe, perquè jo vaig a Xàtiva i Vicent, l'homeòpata d'allí, ell està utilitzant la medicina natural, però pensant que són capaços de concentrar-la d'una manera que la societat, és a dir, nosaltres, pugam administrar. Perquè, per exemple, la belladona, tu l'has sentit massa vegades que és una herba.... ells el que fan és concentrar la propietat d'eixa herba junt a un poquet de sucre per a què tinga sabor agradable de prendre. O siga, que estan ajudant-li al cos a què cree les defenses, no és que estan introduint-li la malaltia, no és que li posen una vacuna... Hi ha una diferència. És més fàcil d'entendre això de la vacuna (...).

—Menges peix, sépia...?

—No, cap animal, ni subterrani, ni marí... Hi ha qui em diu "Doncs les plantes també són éssers vius". I els conteste "Sí, d'acord: són éssers vius, però no són animals".

MM—Això ho diuen excusant-se perquè mengen animals. "La tomaquera té vida... i tu estàs matant vida", però la tomaquera fa la tomaca perquè ens la mengem. A més tota eixa gent que està menjant-se un conill o un pollastre... són animals que no ho són, són una transformació, a més d'urbanícola, del que pot ser la vegetació en animals. Eixos animals ni són lliures... un carnívor, el que es meja la carn, eixe sí que és un carnívor,... però quan es mengen un conill o un pollastre li posen a muntó de sal o de salses, no està agradant-li el sabor de l'animal, està agradant-li el sabor de la sal o de la salsa. Si això ho traslladàrem a què les multinacionals estan fomentant eixe tipus d'alimentació perquè és on elles poden manipular i on poden guanyar els duros... aleshores el que la societat el que està és manipulada per les grans multinacionals.

—Ací entraríem en una discusió... Mira, per exemple, la història de l'energia solar: mentre no siga rendible a les grans multinacionals, serà una història de quatre llunàtics.

MM—Jo sempre ho he dit: mentre l'energia solar no passe per un comptador, no anirà avant. Quan ho pogueren fer, les multinacionals dirien "meua, avant!". Però compres la placa i la instal·lació i ja està. Ells, el que volen és guanyar diners hui, demà i despús-demà. Volem anar esprement... Qui diu les multinacionals, els governs de tot tipus són iguals.

—Home, la veritat, si comencem a parlar del respecte al medi ambient, el que està destapant-se en l'antiga URSS,... hi ha hagut prou, basant-se en la industrialització salvatge, quan hi ha hagut escaps de petroli, ho han amagat en l'Àrtic...hi ha hagut desficacis.

MM—Una cosa ha de quedar clara en esta societat... de vegades ens quedem a soles. Et quedes amb el dubte de si tens o no tens raó, perquè la resta de la gent fa tot el contrari. Mira, si progressar significa destruir, no progressem. Si progressar significa crear, anem avant! Hem de crear.

—M'ha xocat molt que, quan t'he preguntat per l'alimentació, m'has contestat que eres "No-Violent". Jo això ho relacione amb una actitud humana, però, clar, quan m'ho has explicat he entés perfectament que no et referies a la violència entre humans sinó amb la violència amb la resta d'éssers vius...

—Amb la Natura.

MM—La No-Violència es pot entendre perfectament com una doctrina, i és la que Mario està portant a la pràctica.... perquè la violència es desenrotlla de totes maneres. Ell a mi a vegades m'ha reprimit algunes reaccions que he tingut jo en el que es refereix a la meua xiqueta... Per exemple: jo li he fet una explicació a la meua filla, però a la millor en un to més alt del que toca, per l'estrés o pel que et done la gana... i la xiqueta s'acovarda. Aleshores ella no entén el que dius... Si baixes el to i li ho dius d'una manera no violenta t'entendrà millor, serà més positiu per a l'educació d'ella i per a la teua pròpia reeducació

—Això és que els adults volem que els xiquets facen allò que volem en el moment que volem nosaltres. I clar, com que el raonament nostre i el d'ells estan en distints nivells, ells l'única manera que tenen de fer-t'ho entendre és o ploricant o... I nosaltres dient-los "fes això per collons!" [...]

MM—Els mandataris de hui tenien els seus principis basats en les cançons que tu i jo cantem. En canvi, veus la realitat dels fets, i són tan corruptes com els fatxorros de tota la vida... o pitjor, perquè han traït... [...]

—La Higiene vital, l'alternativa a la medicina, i la Permacultura... o, en aquell barranc he estat vivint, fins amb unes teules, entre al bancal, encara que siga acabat de ploure, puc entrar i seguir arrancant la junça o la brossa, o treballant allí, sense fotre la terra...Amb les teules xafe a les dues ratlles i no aprete gens a la terra. I procure fer un solquet de qualsevol cosa seguint el cavallonet...

MM—Mario, ...hi ha una sèrie de cucs, llambrígols, que els tires a la terra i es mengen la xufa de la junça. [...]

—"Prohibit el pas". Jo, demà, amb Pep Bohigues, pintarem "Propietat col·lectiva igual a Per a compartir hi ha que participar. Avant!". Jo crec que qualsevol dia posaran una bomba perquè desaparesca el que és col·lectiu. [...] Prenc café des de fa any i mig per a no adormir-me.

MM—Amb la nostra amistat (entre Mario i nosaltres)... quan superes, quan ets capaç d'adormir-te... estàs superant el que és la barrera de la vertadera amistat, els tabús que tens davant persona que pugues conéixer, amb això que diuen educació, encara que tingues son, no t'adorms. I jo,... Natural ha vingut infinitat de voltes a casa (en Montaverner), i hem menjat ben menjats. Mercé fa menjars de categoria, amb menjars no-violents, una per la meua influència i l'altra, no sé... I Natural s'ha posat a xarrar, ... i xarrant xarrat s'ha adormit. Això és confiança i és amistat de deveres, perquè tu, davant d'una persona amb qui no tingues suficient amistat, et resisteixes a adormir-te... I, quan tens tanta confiança, "com que estic en ma casa, encara que m'adorma no passa res".

—...I compartir eixes coses és el pas entre la humanitat i l'educació mal entesa.
MM—Entre l'amistat i la societat.

—La "sucietat".

MM—Ací diem "societat"

—També diuen "socialisme" i és "sociolistisme".

MM—Els socialistes eixos ja s'ha descarat.

—No ofengues la paraula, la veritat.

MM—Perquè, per exemple, a l'última entrevista diu Imanol Arias: sobre la meua opinió política actual, "estic sorprés,... perquè la il·lusió que teníem nosaltres en els anys en què teníem il·lusió. Hui estic plasmant de la realitat i açò a mi em sorprén, perquè, per exemple, parlar de diners no vol de cap manera, perquè els diners sempre estan ahí i sempre n'hi ha prou, i sempre n'hi ha massa. I aquella li diu "seràs tu". Bo, jo mentres tinga per a poder menjar...si em sentia satisfet de poder dormir en les escales del metro, perquè en la pensió en què vivíem passàvem més fred...".
Hi havia gent (cantants) que en aquella època era digne d'admirar,... és que hi havia que fer una revolució, hi havia que traure la cara,... i traure la cara ho feien els cantautors: Raimon, Lluís Llach —que jo hui els critique—, perquè eixos hui estan vivint de subvencions. A la gent que li cantaven, a la gent que ha de viure d'un jornal, l'han oblidat per complet.

—Home, jo, per exemple el cas de Raimon sí que el veig molt ensenyorat, però el cas de Llach, que continua estant amb els insubmissos... el que passa és que clar, (ell) produeix i es vén...

MM—Està en la lluita, però ell no està vivint en els mínims...

—I sobre l'ocàs de les ideologies, què creieu? És una fal·làcia, és una invenció d'algú?

—Hi ha una frase que diu "sense sentir no es pot ser". Anem a posar que el Papa es sabera la Bíblia de memòria, però si no la sent...zero, zero! Aleshores, en la ideologia el mateix: si un és molt comuniste, molt anarquiste, però perquè li ho diuen, perquè sí, i no ho sent...el mateix: zero! S'han de donar compte que és o tot o res...

—O tot o res... I això, en quines coses, per exemple?

—En totes.

—Ideològicament...

MM—Si és comuniste, tens que compartir.

—Jo sóc d'esquerres, totalment d'esquerres... No tinc cap partit. Ja fa molts d'anys, un emperador romà va dir a les seues hosts a l'arribar a un nou continent "divideix i guanyaràs". I és el que està fent el sistema, capitaliste o el que siga... per exemple, ara hi ha mil partits d'esquerres, tots uns contra altres, i només hi ha un partit de dretes... Aleshores sobren les paraules.

—A les esquerres les ha dividit la ideologia, han primat la ideologia, i als altres la qüestió personal i el profit persona:. "Anem a enjuntar-nos per a traure en acabant el màxim profit personal cadascú".

—Material, material...

—Sí perquè no crec que siga excessivament humà, sinó material: a nivell de peles, a nivell d'obres...

MM—Què és ser d'esquerres?

—Un dia —i va estar allí, en la granja— Vicent Garcés deia això "què és ser d'esquerres?". I deia "Ser d'esquerres és anar de cara a un món més just i unit, i on no hi haja ningú que se n'aprofite del treball d'un altre". O siga, ser d'esquerres és que no ni haja ni amos ni criats: és ser tots persones.

MM—Fem-nos una pregunta: per què els que han pres la bandera de l'esquerra —estic parlant concretament de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques— això és el primer que han oblidat, la diferència entre unes persones i altres. Han agarrat els favoritismes de "ser del partit", favoritismes i diferències... Per què? Eixes persones que han dut la bandera del que pot ser l'esquerra en el món.

—Jo crec que heretaven una situació... Rússia va passar del feudalisme pur i dur...

—Del tsarisme...

—Del tsarisme, que era feudalisme i esclavisme, ...a un altre sistema. I què passa, que eixa gent, per molt que tinguera unes altres idees, els tics encara els mantenia. Entenc jo, que en gran part és això...

—És el que jo crec de Lenin, perquè un milió de treballadors, d'obrers, tots en "mono"... i ell amb corbata. I no estava constipat. No podia vore que allò era algo burgés, que sobrava en este món? En Cuba, he anat quatre voltes i encara no he vist cap de corbata: bo, sí, els taxistes, però d'uniforme.

[I Mario entona l'Himne de l'Alegria: "Porque los seres volveran a ser hermanos...".]

MM—No m'has contestat a la pregunta...què vols dir que ahí no hi havia en realitat una esquerra?

—Socialment...

—No era conscient.